Huge Template Collection

PERE BELLES

Pere Belles (Terrassa, 1965). La seva obra pictòrica, gràfica i objectual ha estat àmpliament exposada des de finals dels anys noranta. Pere Bellès realitza una obra processual centrada en els rastres de l’arquitectura i l’urbanisme en la geografia. La seva capacitat de diàleg amb l’espai físic i territorial converteix planimetries urbanes, projectes arquitectònics i mapes cartogràfics en composicions abstractes amb aparença d’ideogrames i properes a l’abstracció neoplàstica. Amb una elaboració meticulosa de fractura impecable i amb una gran pluralitat de materials (paper, fusta, pintura, acer, llum...), destaca el tractament del color, amb un cromatisme intens de contrastos i llenguatge minimalista. Bellès ha produït una àmplia obra gràfica i pictòrica, però també ha elaborat escultures de grans dimensions i petits objectes. Una obra que acostuma a organitzar en sèries com una forma d’ordenar el procés creatiu.

exposicions

TERRASSA LA CIUTAT RECOSIDA

EXPOSICIÓ MADRID

ELOGI AL COLOR

SALTVS IVGERVM

LA PINTURA EXPANDIDA

SINGULARS (1)

SINGULARS (2)

SINGULARS (3)

IDEOGRAMES

EL PERIPLE DEL SET

EMPREMPTES D'AUTOR

URB III (1)

URB III (2)

obres públiques

MURAL HOSPITAL SANT JOAN DE DEU

MURAL TÈXTIL RASE

MURAL METRO BARCELONA

opinions

“L’aventura creativa de Bellés és la següent: l’artista rastreja la planimetria de ciutats i edificis a la recerca d’unes línies mare que, descontextualitzades i retallades lliurement, acaben convertint-se en pintures perfectament abstractes que neguen el referent o, com a mínim, l’aplacen de manera indefinida en la mesura que no conserven cap element funcional (són pintures, plànol de res més que no sigui elles mateixes...).”

Eudald Camps, Diari de Girona, 11 d’abril de 2010

“Un acercamiento preliminar al conjunto puede inducir a pensar que se trata de una relectura más o revisión de los valores plásticos de Piet Mondrian y de Theo van Doesburg. El dictamen es verdadero a medias pues aunque es cierto que en la obra de Bellès se palpa objetivamente la influencia del neoplasticismo, ésta se deja contaminar por otras como son los ecos resonantes del constructivismo y, sobre todo, el interés por la trama urbana; de ahí los complicados títulos de sus obras tales que P17 URB I CDQ (2005) que derivan de su intensa reflexión sobre el territorio ciudadano. (...) Rastros juega a proponer un recorrido atravesando los vestigios que la ciudad va depositando en el suelo.”

David Moriente, Centro Virtual Cervantes, 4 de novembre de 2010

“La malenconia de la història és proporcional a la il·lusió de l’arquitectura. (…) L’arquitectura no hauria de superar el projecte de vida”

Vicenç Altaió, Pere Bellès. Empremtes d’autor, 2010

“En captura el dibuix i la forma, la disposició geomètrica i les seves simetries reversibles. L’esquelet. L’ànima.”

Cristina Masanés, Pere Bellès. Empremtes d’autor, 2010

“Les formes i els colors no responen a criteris“ formals ”: tenen molta més profunditat, estan carregats de significat, i aquest context, tot i que no és molt obvi, perdura des de l'inici i en l’essènci del treball.”

Montse Badia, 2011 (text inèdit)

“D’arrel neoplàstica i configuració minimalista, aquests murals llegeixen partitures urbanes de sons de vida i experiències que l’artista transforma en pura abstracció. El seu sentit de l’espai s’apropa a les Wall Drawings de Sol LeWitt, artista que, com Pere Bellès, se sentia bé prop de la representació conceptualista dels arquitectes.”

Pilar Parcerisas, 2011, Catàleg d'art urbà de l'Ajuntament de Barcelona

“Podríem arribar a pensar que Pere Bellès és un paisatgista urbà que ha arribat a l’abstracció en l’era industrial, capaç d’explicar un territori urbà amb els colors de les matèries dels placats que folren la paret amb combinacions cromàtiques amables de ressons neoplasticistes.”

Pilar Parcerisas, 2011, Catàleg d'art urbà de l'Ajuntament de Barcelona

“Pere Bellès ha creat una interessant proposta, adreçada als corredors de fons, reinventant el mapa urbà amb uns itineraris artístics geolocalitzats, que es poden recórrer sense afanys agonístics a partir de l'espai expositiu.”

Roberta Bosco , Blogs EL PAÍS, 2013

“El periple del set acaba sent un exercici de combinatòria visualment minimalista, però no una nebulosa, no un forat negre. No hi ha res que s’hagi deixat aquí a l’atzar i, en canvi, la impressió és d’una lleugeresa extraordinàriament aleatòria i fugaç, com potser ho és tota imitació de la vida.”

Eva Vázquez, Diari El Punt Avui 2013

“...s’ha documentat a fons, amb rigor quasi obsessiu, per tal d’oferir a l’hipotètic espectador prou elements de reflexió de cara a facilitar una lectura que sempre serà necessàriament oberta i diversa. I, en segon lloc, recolza visualment la seva tesi amb l’objectiu de no desviarse d’allò que li és propi, és a dir, ser un artista visual d’irrenunciable sensibilitat plàstica i dotat d’una més que notable capacitat a l’hora de negociar l’espai.”

Eudald Camps, Diari de Girona 2013

“Ens trobem davant una obra profundament humanista, que sap enaltir el paper de la mirada estètica cap a la realitat, actualment tan menystinguda però tan pròpia de la nostra mirada a l’entorn. En definitiva, l’obra d’un artista que ens recorda que l’art segueix tenint la funció principal d’apropar-se al món, ja sigui per comprendre’l, viure’l amb més intensitat o transformar-lo.”

Alex Roa Casellas, La pintura expandida. Fundació Valvi 2016

“La trajectòria d'aquest artista és d'una coherència absoluta. És un tot. En cada nova obra hi ha la llavor d'una vella obra. El discurs, sempre és el discurs el que el domina, malgrat que siguin innegables els valors estètics que atresoren les seves peces.”

Maria Palau, Diari El Punt Avui 2017

“Com és habitual en el treball de Pere Bellès, el punt de partida és la precisió en la recollida dels referents.”

Alex Roa Casellas, Diari de Girona 2018

“El seu objectiu, doncs, és conèixer la ciutat i els seus habitants mitjançant l’observació i una certa dosi d’imaginació, escriu en un dels breus i afinats textos del catàleg de Terrassa, la ciutat recosida.”

Santi Palos, Diari de Terrassa 2020

“Si fins llavors el seu minimalisme s'encarnava en el territori, a partir d'aleshores s'encarna en la pròpia vivència i surten obres lligades a les geografies viscudes.. ”

Cristina Masanés, Revista de Girona 2020

“Vull agrair la seva sensibilitat, la seva capacitat per, literalment, recórrer la ciutat pam a pam i per reconvertir-ho en un projecte que tradueix amb un llenguatge visual i abstracte allò que per a ell defineix cada indret. Un veritable diàleg amb l’espai i amb el territori que forma part de l’imaginari de cadascú, una forma diferent de fer ciutat, d’entendre el món on, literalment, vivim. ”

Jordi Ballart i Pastor, Alcalde de Terrassa, Catàleg Terrassa la ciutat recosida

2017 LES BERNARDES SALT
2018 MUSEU DE LA MEDITERRANIA, TORROELLA DE MONTGRÍ

Davant un projecte com el de Saltvs Ivgervm, és probable que l’expectativa d’una proposta artística ens faci lliscar fins a una sensació de confusió. El que tindrem davant, potser aparentment inconnex, sembla que se’ns revela com un trencaclosques ple de referències que associem a camps diversos: el de l’agricultura, el de la història, la llengua, l’art, el pensament, etc. No podem obviar, doncs, el caràcter multidisciplinari que té la proposta d’en Pere Bellès, amb una trajectòria molt marcada pel component formal de la seva obra però alhora, i cada cop més, per una voluntat de trobar maneres de fer extensiu allò purament artístic a d’altres mirades que se’n puguin enriquir i amb les quals enriquir-se...
Àlex Roa Casellas Text Catàleg

2016 Fundació Valvi, Girona

L’exposició té com a eix central el recorregut amb què la seva pintura s’ha anat expandint, prenent corporeïtat i volum, presència física en l’espai. Això permet una visió transversal i diversa, on descobrir les relacions internes entre els diferents moments de la seva trajectòria. Però rere les constants estilístiques de l’artista trobarem sempre una mirada analítica sobre la interacció de l’ésser humà amb el territori, la seva petjada material al llarg de la història; la fascinació per l’evolució dels processos tècnics i, alhora, per la permanència de les formes essencials al llarg del temps. Ens trobem davant una obra profundament humanista, que sap enaltir el paper de la mirada estètica cap a la realitat, actualment tan menystinguda però tan pròpia de la nostra mirada a l’entorn. En definitiva, l’obra d’un artista que ens recorda que l’art segueix tenint la funció principal d’apropar-se al món, ja sigui per comprendre’l, viure’l amb més intensitat o transformar-lo.
Àlex Roa Casellas Text Catàleg

Son Tugores, Alaró. Mallorca

Un ideograma és la representació gràfica d'una idea que no sigui per mitjà de paraules, és una icona, imatge convencional o símbol, que representa un ésser, relació abstracte o idees.És a partir d'aquesta descripció que Pere Bellès inicia la serie que ara presenta. Realitzada ex-professo al Centre d'Art Contemporani Addaya, crea un conjunt de “pintures volumètriques” que conceptualitzen el territori com a joc ideogramàtic de representació de la seva visió i interès sobre Alaró. A partir de l ́acció de córrer, ha recorregut i analitzat el territori cercant “l'esperit del lloc”, ha descobert i s'ha interessat per diversos aspectes del paisatge, la seva historia, les rondalles, l'activitat industrial entre d'altres qüestions per fixar-ne les empremtes generades com elements indicials que cal interpretar. Els objectes creats, de pensament minimalista ,són fruit de conèixer, integrar-se i sentir-se per assolir l'experiència del lloc.
Pere Bellés Text full de sala

Gallery Domken, New Orleans

Galeria Iturria, Cadaqués

Galeria Iturria, Cadaqués

2013 Museu de l'Empordà, Figueres
2014 CEC Paris

Pere Bellès dona forma al cosmos emporità
Pere Bellès va demanar a set persones vinculades a Empúries que escollissin cada una set poblacions de la Mediterrània de les 3.000 documentades per Ptolemeu, que l’artista ha representat en forma d’esferes, la figura perfecta en la mentalitat de l’antiga Grècia, aplicant-hi segons la reflexió o refracció de la llum els set colors que el tractadista analitzava en els seus estudis d’òptica. L’ultim pas ha estat atribuir-los també un so, que determina la diferència d’altura entre les esferes en funció de la relació de tons plantejada per Ptolemeu en la seva teoria harmònica. El periple del set acaba sent un exercici de combinatòria visualment minimalista, però no una nebulosa, no un forat negre. No hi ha res que s’hagi deixat aquí a l’atzar i, en canvi, la impressió és d’una lleugeresa extraordinàriament aleatòria i fugaç, com potser ho és tota imitació de la vida.
Eva Vázquez, Diari El Punt Avui

2011 Museu de Cardedeu

Quan en Pere em va ensenyar bona part d’aquest treball, vaig fer una petita prova: aclucar els ulls tot mirant les plantes dels edificis que els arquitectes li havien cedit. Fent aquest gest, em semblava que veia les formes que ell havia dimensionat. Potser no passava sempre, però sovint coincidia, just per adonar-me’n, ja d’entrada, que el seu és un treball de percepció visual.
La realitat, però, sempre passa pel sedàs de l’experiència. I allà on ell arribava a destriar amb convicció unes formes, uns materials o uns colors per treballar-los en volum, a mi ja se m’escapaven moltes coses. Ja no podia endevinar perquè unes li demanaven ser de ferro o alumini, altres de fusta o cartró, algunes de mil colors i altres, només en blanc i negre. Tampoc, perquè unes esdevindrien sobredimensionades i plantejades com a escultures d’espai públic i en canvi unes altres, només serien de format petit, gairebé com d’objecte domèstic. Totes especials i totes diferents. Què el motivava cap el pas d’una forma o una altra?...
Anna Capella, Text Catàleg

2010 Galeria ASM 28, Madrid

Fantasías coloreadas de ayer y hoy (Los Rastros de Pere Bellès)
El nuevo espacio de la galería ASM28 se ha inaugurado con la exposición Rastros del pintor catalán Pere Bellès (Terrassa, 1965), quien ha presentado por primera vez en Madrid una muestra de sus trabajos de esta última década. Un acercamiento preliminar al conjunto puede inducir a pensar que se trata de una relectura más o revisión de los valores plásticos de Piet Mondrian y de Theo van Doesburg. El dictamen es verdadero a medias pues aunque es cierto que en la obra de Bellès se palpa objetivamente la influencia del neoplasticismo, ésta se deja contaminar por otras como son los ecos resonantes del constructivismo y, sobre todo, el interés por la trama urbana; de ahí los complicados títulos de sus obras tales que P17 URB I CDQ (2005) que derivan de su intensa reflexión sobre el territorio ciudadano.
Revista Centro Virtual Cervantes, David Morientes

Galeria Roselles, Roses

Galeria Giart, Girona

2007 GALERIA JOAN PLANELLAS, TOSSA DE MAR
2018 LA COOPERATIVA, SARRIÀ DE TER


L’essència de les formes reals i viscudes de l’existència humana es transforma en una altra essència construïda amb pintura, poesia, silenci, buit... Una creació mòbil amb una sintaxi nascuda del que evoca i es reinterpreta cada vegada. L’espai visual i poètic de Pere Bellès conté els signes, la continuïtat d’una empremta que des del passat busca un tractament de l’espai i el temps diferent per configurar-ne un lloc essencial.
Glòria Bosch

Sempre he aplicat color a la meva obra. És així com vaig descobrir que, si bé l'utilitzava per qüestions visuals i de forma, equilibrava el meu estat anímic. He entès aquest espai com un lloc de trànsit i d'incerteses. És per això que l'he volgut cromatitzar tal i com a mi m'agradaria trobar-lo per fer una estada més amable i reconfortant.

Un mural realitzat amb la participació de 2.700 escolars.
Cardedeu presentarà un mural aparentment impossible realitzat per Pere Bellès amb la col·laboració dels 2700 joves de totes les edats que conformen la població en edat escolar d’aquesta població del Vallès Oriental. I diem «aparentment impossible» perquè aconseguir que estudiants que van des dels cicles infantils i inicials fins a l’ESO i el Batxillerat es posin d’acord per portar a terme un projecte unitari és una notícia que, en cert punt, es mereixeria la portada d’un diari. En paraules del mateix Artista: «El meu concepte de treball està basat en la recerca i anàlisi de les empremtes o rastres deixats per l’ésser humà al damunt del territori on ha viscut al llarg de la història. Empremtes que son o varen ser creades per a complir una funció, donar aixopluc o definir una divisió territorial»... Els més de 80 metres quadrats d’aquest mural ho certiquen amb escreix.
Diari de Girona 8 de juny de 2012 Eudald Camps

200 m2 mural estació Sagrera metro linia 9 Barcelona

...En Pere ha decidit caminar, un a un, tots els carrers de Terrassa. De matí o de tarda, sempre amb un recorregut circular, ha delimitat un barri o un fragment de la ciutat, que ha marcat d’un color al seu mapa de paper, i ha marxat a recórrer tots i cadascun dels seus carrers. Dues, tres, quatre, cinc hores recorrent carrers fins a tornar al punt de sortida. Amb la càmera del mòbil a la mà però sense cap intenció d’enregistrar sistemàticament elements decidits a priori. Només amb la voluntat de mirar. I de caminar, és clar. ...En aquesta ruta visual per la ciutat, hi ha una Terrassa parlada (la dels noms dels carrers, la dels cartells dels comerços, la dels graffitis), una de compartida (les escoles, els mercats, les pistes d’esport...), una d’estructural (les vies de comunicació, els edificis del poder...) i també una de bruta (la dels fls elèctrics fixats a les façanes, la dels contenidors...). Hi ha una Terrassa que comparteix formes de vida amb altres ciutats mediterrànies i globals (blocs d’edificis, urbanitzacions, senyalització urbana...) i una altra que suma capes de memòria i de passat (ermites que ja no convoquen, telèfons públics que ja no comuniquen...). N’hi ha també una de molt pròpia, amb rieres i ponts que les creuen, tot cosint el tramat urbà, amb xemeneies de vapors i casetes d’una planta de barris fabrils, i amb vistes a la Mola. I fnalment, hi ha una Terrassa dels límits, aquests no-llocs que s’estenen allà on acaba el territori urbà. La Terrassa de Pere Bellès conté mirades múltiples. “Tot i que en aquestes fotografes es poden llegir moltes coses, a mi m’interessa la ciutat des de les formes.”...
Cristina Masanés Text Catàleg