“Un acercamiento preliminar al conjunto puede inducir a pensar que se trata de una relectura más o revisión de los valores plásticos de Piet Mondrian y de Theo van Doesburg. El dictamen es verdadero a medias pues aunque es cierto que en la obra de Bellès se palpa objetivamente la influencia del neoplasticismo, ésta se deja contaminar por otras como son los ecos resonantes del constructivismo y, sobre todo, el interés por la trama urbana; de ahí los complicados títulos de sus obras tales que P17 URB I CDQ (2005) que derivan de su intensa reflexión sobre el territorio ciudadano. (...) Rastros juega a proponer un recorrido atravesando los vestigios que la ciudad va depositando en el suelo.”

David Moriente, Centro Virtual Cervantes, 4 de novembre de 2010

“La malenconia de la història és proporcional a la il·lusió de l’arquitectura. (…) L’arquitectura no hauria de superar el projecte de vida”

Vicenç Altaió, Pere Bellès. Empremtes d’autor, 2010

“En captura el dibuix i la forma, la disposició geomètrica i les seves simetries reversibles. L’esquelet. L’ànima.”

Cristina Masanés, Pere Bellès. Empremtes d’autor, 2010

“Les formes i els colors no responen a criteris“ formals ”: tenen molta més profunditat, estan carregats de significat, i aquest context, tot i que no és molt obvi, perdura des de l'inici i en l’essènci del treball.”

Montse Badia, 2011 (text inèdit)

“D’arrel neoplàstica i configuració minimalista, aquests murals llegeixen partitures urbanes de sons de vida i experiències que l’artista transforma en pura abstracció. El seu sentit de l’espai s’apropa a les Wall Drawings de Sol LeWitt, artista que, com Pere Bellès, se sentia bé prop de la representació conceptualista dels arquitectes.”

Pilar Parcerisas, 2011, Catàleg d'art urbà de l'Ajuntament de Barcelona

“Podríem arribar a pensar que Pere Bellès és un paisatgista urbà que ha arribat a l’abstracció en l’era industrial, capaç d’explicar un territori urbà amb els colors de les matèries dels placats que folren la paret amb combinacions cromàtiques amables de ressons neoplasticistes.”

Pilar Parcerisas, 2011, Catàleg d'art urbà de l'Ajuntament de Barcelona

“Pere Bellès ha creat una interessant proposta, adreçada als corredors de fons, reinventant el mapa urbà amb uns itineraris artístics geolocalitzats, que es poden recórrer sense afanys agonístics a partir de l'espai expositiu.”

Roberta Bosco , Blogs EL PAÍS, 2013

“El periple del set acaba sent un exercici de combinatòria visualment minimalista, però no una nebulosa, no un forat negre. No hi ha res que s’hagi deixat aquí a l’atzar i, en canvi, la impressió és d’una lleugeresa extraordinàriament aleatòria i fugaç, com potser ho és tota imitació de la vida.”

Eva Vázquez, Diari El Punt Avui 2013

“...s’ha documentat a fons, amb rigor quasi obsessiu, per tal d’oferir a l’hipotètic espectador prou elements de reflexió de cara a facilitar una lectura que sempre serà necessàriament oberta i diversa. I, en segon lloc, recolza visualment la seva tesi amb l’objectiu de no desviarse d’allò que li és propi, és a dir, ser un artista visual d’irrenunciable sensibilitat plàstica i dotat d’una més que notable capacitat a l’hora de negociar l’espai.”

Eudald Camps, Diari de Girona 2013

“Ens trobem davant una obra profundament humanista, que sap enaltir el paper de la mirada estètica cap a la realitat, actualment tan menystinguda però tan pròpia de la nostra mirada a l’entorn. En definitiva, l’obra d’un artista que ens recorda que l’art segueix tenint la funció principal d’apropar-se al món, ja sigui per comprendre’l, viure’l amb més intensitat o transformar-lo.”

Alex Roa Casellas, La pintura expandida. Fundació Valvi 2016

“La trajectòria d'aquest artista és d'una coherència absoluta. És un tot. En cada nova obra hi ha la llavor d'una vella obra. El discurs, sempre és el discurs el que el domina, malgrat que siguin innegables els valors estètics que atresoren les seves peces.”

Maria Palau, Diari El Punt Avui 2017

“Com és habitual en el treball de Pere Bellès, el punt de partida és la precisió en la recollida dels referents.”

Alex Roa Casellas, Diari de Girona 2018

“El seu objectiu, doncs, és conèixer la ciutat i els seus habitants mitjançant l’observació i una certa dosi d’imaginació, escriu en un dels breus i afinats textos del catàleg de Terrassa, la ciutat recosida.”

Santi Palos, Diari de Terrassa 2020

“Si fins llavors el seu minimalisme s'encarnava en el territori, a partir d'aleshores s'encarna en la pròpia vivència i surten obres lligades a les geografies viscudes.. ”

Cristina Masanés, Revista de Girona 2020

“Vull agrair la seva sensibilitat, la seva capacitat per, literalment, recórrer la ciutat pam a pam i per reconvertir-ho en un projecte que tradueix amb un llenguatge visual i abstracte allò que per a ell defineix cada indret. Un veritable diàleg amb l’espai i amb el territori que forma part de l’imaginari de cadascú, una forma diferent de fer ciutat, d’entendre el món on, literalment, vivim. ”

Jordi Ballart i Pastor, Alcalde de Terrassa, Catàleg Terrassa la ciutat recosida